Jocs tradicionals

Com que avui dia tenim la gran sort de que tenir molts infants de diferents nacionalitats en les nostres escoles, crec que és interessant fer jocs de diferents països, en aquest cas serà un joc d'Africà altra d'Espanya i altra de Nova Zelanda.

Tipus de jocs: motors i d'interacció social.

Nom del Joc. Terra Mar i aire. Lloc d'origen Africà 

Edat : 2/3 anys 

Nombre de participants: minim de dos i maxim de 10/12 nene/es.

Material necessari: Cinta aïllant per delimitar -ne o guix blanc 

Espai: Aquest joc es pot fer al pati de l'escola o a la sala polivalent, el espai ha de ser ample i ben il·luminat. 

Valors que transmet.

-Fomenta la comunicació i relació amb els companys ( afavoreix la companyonia) 


-Afavoreix l'eliminació i l'esperit d'equip 


-Respecte als seus companys

Desenvolupament del joc .Es traça una ratlla a terra i elsinfants es col·loquen darrere “TERRA” quan l'educador/a digui "MAR", els infants saltaran davant de la ratlla, i quan digui "AIRE" donaran un saltiró en l'aire sense caure a l'altre costat.  

Variants. Quan els infants estiguin preparats poden afegir una mica més de dificultat, es pot posar un banc suec, al qui hauran de saltar per pujar a terra.

 --------------------------------

Nom del joc. On són les claus?" Lloc d'origen del joc: Espanya Salamanca.  

Edat: 2/3 anys
Nombre de participants: el que vulgui, encara que és preferible que siguin com a mínim 6 nens.
Durada: uns 15-20 minuts. 
Espai : sala gran interior o pati  
Material necessari: cap.

Valors que transmet: 

-Afectivitat i coordinació. 

-Respecte als companys al seu torn...

Desenvolupament del joc: Els nens formen dues files paral·leles, una enfront d'una altra, agafant de les mans però deixant una distància entre elles de 3 o 4 metres, al mateix temps que una d'elles avança cap a l'altra i Retrocedeix al seu lloc d'origen . Alhora van entonant la cançó en forma de diàleg. La fila que canta és la que realitza el moviment.
Variants: Es podria realitzar asseguts en cercle picant de mans amb les mans, al mateix temps, que es canta la cançó

Cançó

"On són les claus? Matarile, rile, rile ".
I torna enrere en repetir:

"On són les claus? Matarile, rile, rom, chimpón. "
A continuació, es mou l'altra fila cantant:
"En el fons del mar, matarile, rile, rile."
I torna a retrocedir al lloc de partida en cantar:
"En el fons del mar, matarile, rile, rom, chimpón."

Les files continuen movent-se alternativament, una vegada una (que canta la pregunta) i la següent l'altra (que canta la resposta), realitzant el mateix moviment, primer endavant i després cap enrere.

--------------------------------

Nom del joc. Segueix a la mare Lloc d'origen Oceania Nova Zelanda

Edat: 2/3 anys

Nombre de participants .Més de tres
Materials . Cap

Espai . Ha de ser en un pati o una sala ampla on els nens poden corre sense perill.

Valors que transmet.

-Valor social i de cooperació


-L'infant descobreix el valor del altra 'per oposició a si mateix


-Interioritza actituds , valors i normes, que contribueixen al desenvolupament afectiu  social.

Desenvolupament del joc. El Imbube és una de les paraules zulus per "lleó". En aquest joc el lleó aguaita l'impala (un cérvol del sud d'Àfrica).

Entre tots els participants, trien a un d'ells, que anirà al capdavant, a qui se li dirà "Mare".Un cop escollit el jugador que farà de "Mare", la resta de jugadors es posaran en fila índia, darrere d'ell. La "Mare" sortirà corrent en qualsevol direcció i els altres jugadors hauran seguir a la "Mare" que haurà de sorprendre als seus seguidors, pot fer-ho , amb un braç en alt, saltant, etc, el jugadors que van darrera hauran d'imitar a la "Mare".

El jugador que falli en imitar la mare, serà eliminat del joc i guanyarà el jugador sobrevivent, que serà la nova "Mare".

TE'N RECORDES...?

Massatge infantil a l'escola bressol

Ens ho vam passar tant bé!!

TEA

"Pautes a seguir en l'escola amb infants amb Trastorn de l'Espectre Autista."

És important que els infants puguin tenir un entorn el més estructurat possible. Aquest aspecte li donara seguretat Si és possible seria important que la família el portés a l'escola sempre dins del mateix horari, fet que comportaria unes rutines estructurades i regulars dins l'escola.

• L'anticipació personalitzada en el moment de canvi d'activitat ( anem a rentar les mans, al pati...)
• La transmissió dels missatges verbals amb acompanyament gestual afavorirà la seva comprensió i donarà més significació a les accions i rutines
• “Posar paraules” tant a les accions com a les situacions a les seves expressions i emocions ( ja se que estàs enfadat, com t'agrada...) fet que l'ajudara a donar significat i sentit a les seves vivències.
• Intentar evitar la reconducció física excessiva.

P.ex: Si volem que segui a la rotllana, li anticipem verbal i gestualment on volem que segui, el cridem des de la rotllana reforçant gestualment, i si finalment no hi ha resposta, reconduïm físicament però verbalitzant 8 “ t'estava esperant, com és que no venies?..., com que novens, t'he hagut de buscar”...)

• Se'ls hi ha d'exigir com a tots els nens, però mesurant el grau d'exigència ( variarà en funció de l'activitat, rutina...) la exigència haurà de ser progressiva i adaptada a les capacitats dels infants, tant a les que ja tenen com a les que vagin adquirint.
• Les activitat més tangibles, amb suport visual, manipulatiu, materials sonors...seran activitats més atraients per els infants. Si autònomament té dificultats per participar, s'hauria d'intentar acompanyar a través del model de l'adult, que li ensenya com fer-ho, li ajuda si cal i valora la seva resposta.
• En els moment de joc lliure i per racons s'han de acompanyar si ho necessiten i donar models de joc, observant els seus interessos, tenint en compte el seu ritme i els seu moment d'exploració sensorial, com adult hem de respectar, però alhora aportar elements d'enriquiment al seu joc, marcant objectius a treballar.

P.ex:” Si mira les imatges de contes o del cançoner, ens aproparem i posarem paraula a les imatges i si és el cas demanarem que sigui ell qui ens digui quina imatge és”)

• Normalment els infants amb TEA mostren dificultats de relació amb l'adult i els iguals, s'ha de tenir present , per a això cuidarem molt les relacions amb ells; ens aproparem poc a poc, tocant-los amb tendresa i suaument, parlant-li...
• Potenciarem la relació dels altres infants cap a ells ( “Ves a buscar a ... que segur que també vol jugar”). Alhora amb les diferents persones que entren a l'aula ( cuiner, feinera, monitors...) li hem d'ajudar (“ mira qui ha vingut!! li diem hola?...”)
• Se'ls ha de posar límits amb molta claredat en determinades conductes, s'hauria de prioritzar aquelles que poden posar en risc la integritat dels infants, ( no ens enfilem, no toquem els calaixos...) aquesta delimitació ha de ser treballada de manera sistemàtica en el temps, reforçant “el no” amb els gest i amb el to de veu/expressió facial.

El meu germanet de la lluna

Quan tenim al nostre costat un nen o nena amb trastorn de l'espectre autista, en la nostra família, en el nostre entorn ( amics, veïns...) o en la nostra feina, moltes vegades no sabem com ens hem de comportar amb ell o ella; per això, volia parlar una mica de com fer-ho, quan tenim un infant amb aquest trastorn a la nostra escola.

Desprès  de veure aquest vídeo, que m'ha enamorat us explicaré com ho poden fer a l'escola bressol per afavorir el desenvolupament dels infants amb TEA.

Por cuatro esquinitas de nada

 Maravellós conte, que encar és més bonic quan ho expliquen els nens i nenes
  
Quatre petits coins de rien du tout i és de Jerôme Ruillier. El podeu trobar publicat per Editorial Juventud, en castellà (Por cuatro esquinitas de nada) i en català (Quatre petites cantonades de no res).

El gargot

Segons les etapes del grafisme infantil establertes per Lowenfeld professor d'educació artística a la Universitat Estatal de Pennsilvània. Va estudiar Art i Psicologia i en l'any 1947 va publicar Creative and Mental Growth, que es va convertir en el llibre més influent en educació artística durant l'última meitat del segle XX. Aquest llibre descrivia les característiques de les produccions artístiques dels nens en cada edat.

Comentaré els trets dels següent dibuix fet per un infant de tres anys basant-me en les etapes de Lowenfeld

Aquest dibuix pertany a l'etapa del gargot (de 2 a 4 anys) i per tant a inici de l'auto expressió.

El dibuix pertany a l'etapa de gargot controlat. En aquesta etapa, els infants intenten unir un punt d'entrada a un final i en el dibuix que ens ocupa es pot veure amb claredat aquesta intenció, hi ha una connexió entre el traç i el moviments que és l'inici del control visual dels moviments de la mà. Els traços són llargs, variats i omplen tot el full.

“Segons la teoria de Lowenfeld”

En aquest estadi, el infant ja s'adona que si atura el moviment el dibuix s'atura, que si gira la mà apareix una rodona, etc. Descobreix el control visual sobre els traçats que realitza, ja que té més control motriu.

Els dibuixos es repeteixen i omplen tot l'espai, l'infant ha tancat les línies aconseguint formar cercles, ha fet espirals, girs cap a la dreta i cap a l’esquerra, i sobretot, ha memoritzat les figures i les ha repetit

En aquest dibuix tot l'esforç està guiat a controlar el moviment, no hi ha intenció cromàtica, més endavant els infants es comencen a decantar pels colors segons el caràcter o estat d'ànim. Els dibuix que ens ocupa no té intencionalitat.

L'infant ha fet diferents cercles en els dos sentits (segons la psicologia això demostra que comencen a ser conscients que són una persona i la resta és l'ambient que els envolta).

Llibres

"Les arracades de la mestra" 

Un llibre que vaig llegir fa poc i que em va agradar moltíssim, per aixo us ho recomano.

Aquest llibre ens ofereix tot un recull d'experiències que viu la Mari Carmen Díez Navarro, mestra i psicopedagoga, especialista en educació infantil, i que actualment, és coordinadora pedagògica en una escola infantil d'Alacant.

Ens explica la manera que té d'entendre la criança dels infants, de viure l'essència de les criatures, el que pensen i opinen, però sobretot, com viu la seva professió amb passió, interès, il·lusió... 

Comparteix amb els lectors tot un seguit de reflexions, emocions, sentiments, descobriments...
A través de les quotidianitats de la vida, ens parla de les infinites coses que passen diàriament a l'aula i a l'escola, en el si de les famílies, al carrer...

 "Infants d'avui"

Els primers capítols ens parla dels infants, de que cada criatura es diferent i cadascuna té el seu aire particular,  "Les criatures són de tots colors".

Ens comenta el que fan, com aprenen a construir castells, amistats, defenses, com aprenen a somiar, a ballar, a pintar, a fer teatre, com tafanegen...

Ens explica com les criatures, per aconseguir créixer i desenvolupar-se saludablement, necessitaran trobar una manera efectiva de comunicar-se amb el món exterior i aquesta manera és parlant amb el llenguatge que ells coneixen millor: amb el seu cos, amb els seus moviments, els seus jocs, amb les seves llàgrimes, amb les seves malalties, els seus somriures...

De mica en mica els infants, instal·len el seu propi estil comunicatiu mitjançant el qual, ens fan saber si estan contents, enfadats, si volen que els agafem, etc.

"Les escoles d'avui"

L'autora defineix l'escola com:  Un lloc de trobades, de descobriments, d'invents i d'aprenentatge. Un lloc ple d'emocions i coneixements on es dona i es rep, es parla i s'escolta, es mira i s'és mirat. Un lloc cultural on es recullen evolucions personals i col·lectives, la bellesa, la creació i les sensibilitats. Però sobretot, un lloc d'estada, de salut, de placidesa, d'afecte; on els vincles  que s'estableixen siguin forts i estables.

Com ha de ser l'escola?

• Un ambient afectuós i amable
• Un lloc d'inclusió.
• Un lloc normalitzador.
• Un lloc de persones, no de papers, avaluacions, etc.
• Un lloc de compatir, de crear, de fer amistats.
• Un lloc de recerca, de descobriment, d'il·lusió.
• Un lloc per jugar amb els altres, per explorar, per moure's, per construir, per crear...
• Un lloc amb elements naturals, llocs "misteriosos" on les criatures es puguin amagar, sentir-se soles o acompanyades. "Un pati per passar-s'ho bé, un pati per créixer".

" Famílies d'avui"

Actualment, també és un temps on apareixen, a les famílies, dificultats, inseguretats, i temors en la criança dels infants.