"Les arracades de la mestra"
Un llibre que vaig llegir fa poc i que em va agradar moltíssim, per aixo us ho recomano.
Aquest llibre ens ofereix tot un recull d'experiències que viu la Mari
Carmen Díez Navarro, mestra i psicopedagoga, especialista en educació
infantil, i que actualment, és coordinadora pedagògica en una escola
infantil d'Alacant.
![]() |
Ens explica la manera que té d'entendre la criança dels infants, de viure l'essència de les criatures, el que pensen i opinen, però sobretot, com viu la seva professió amb passió, interès, il·lusió...
Comparteix amb els lectors tot un seguit de reflexions, emocions, sentiments, descobriments...
A través de les quotidianitats de la vida, ens parla de les infinites coses que passen diàriament a l'aula i a l'escola, en el si de les famílies, al carrer...
A través de les quotidianitats de la vida, ens parla de les infinites coses que passen diàriament a l'aula i a l'escola, en el si de les famílies, al carrer...
"Infants d'avui"
Els primers capítols ens parla dels infants, de que
cada criatura es diferent i cadascuna té el seu aire particular, "Les criatures són de tots colors".
Ens comenta el que fan, com aprenen a construir castells, amistats,
defenses, com aprenen a somiar, a ballar, a pintar, a fer teatre, com
tafanegen...
Ens explica com les criatures, per aconseguir créixer i desenvolupar-se
saludablement, necessitaran trobar una manera efectiva de comunicar-se
amb el món exterior i aquesta manera és parlant amb el llenguatge que
ells coneixen millor: amb el seu cos, amb els seus moviments, els seus
jocs, amb les seves llàgrimes, amb les seves malalties, els seus
somriures...
De mica en mica els infants, instal·len el seu propi estil comunicatiu
mitjançant el qual, ens fan saber si estan contents, enfadats, si volen
que els agafem, etc.
"Les escoles d'avui"
L'autora defineix l'escola com: Un lloc de trobades, de descobriments, d'invents i d'aprenentatge.
Un lloc ple d'emocions i coneixements on es dona i es rep, es parla i
s'escolta, es mira i s'és mirat. Un lloc cultural on es recullen
evolucions personals i col·lectives, la bellesa, la creació i les
sensibilitats. Però sobretot, un lloc d'estada, de salut, de placidesa, d'afecte; on els vincles que s'estableixen siguin forts i estables.
Com ha de ser l'escola?
- Un ambient afectuós i amable
- Un lloc d'inclusió.
- Un lloc normalitzador.
- Un lloc de persones, no de papers, avaluacions, etc.
- Un lloc de compatir, de crear, de fer amistats.
- Un lloc de recerca, de descobriment, d'il·lusió.
- Un lloc per jugar amb els altres, per explorar, per moure's, per construir, per crear...
- Un lloc amb elements naturals, llocs "misteriosos" on les criatures es puguin amagar, sentir-se soles o acompanyades. "Un pati per passar-s'ho bé, un pati per créixer".
" Famílies d'avui"
Actualment, també és un temps on apareixen, a les famílies, dificultats, inseguretats, i temors en la criança dels infants.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada