dimarts, 10 de desembre del 2013

Llibres

"Les arracades de la mestra" 

Un llibre que vaig llegir fa poc i que em va agradar moltíssim, per aixo us ho recomano.

Aquest llibre ens ofereix tot un recull d'experiències que viu la Mari Carmen Díez Navarro, mestra i psicopedagoga, especialista en educació infantil, i que actualment, és coordinadora pedagògica en una escola infantil d'Alacant.


Ens explica la manera que té d'entendre la criança dels infants, de viure l'essència de les criatures, el que pensen i opinen, però sobretot, com viu la seva professió amb passió, interès, il·lusió... 

Comparteix amb els lectors tot un seguit de reflexions, emocions, sentiments, descobriments...
A través de les quotidianitats de la vida, ens parla de les infinites coses que passen diàriament a l'aula i a l'escola, en el si de les famílies, al carrer...
 "Infants d'avui"
Els primers capítols ens parla dels infants, de que cada criatura es diferent i cadascuna té el seu aire particular,  "Les criatures són de tots colors".
Ens comenta el que fan, com aprenen a construir castells, amistats, defenses, com aprenen a somiar, a ballar, a pintar, a fer teatre, com tafanegen...

Ens explica com les criatures, per aconseguir créixer i desenvolupar-se saludablement, necessitaran trobar una manera efectiva de comunicar-se amb el món exterior i aquesta manera és parlant amb el llenguatge que ells coneixen millor: amb el seu cos, amb els seus moviments, els seus jocs, amb les seves llàgrimes, amb les seves malalties, els seus somriures...
De mica en mica els infants, instal·len el seu propi estil comunicatiu mitjançant el qual, ens fan saber si estan contents, enfadats, si volen que els agafem, etc.
"Les escoles d'avui"
L'autora defineix l'escola com:  Un lloc de trobades, de descobriments, d'invents i d'aprenentatge. Un lloc ple d'emocions i coneixements on es dona i es rep, es parla i s'escolta, es mira i s'és mirat. Un lloc cultural on es recullen evolucions personals i col·lectives, la bellesa, la creació i les sensibilitats. Però sobretot, un lloc d'estada, de salut, de placidesa, d'afecte; on els vincles  que s'estableixen siguin forts i estables.
Com ha de ser l'escola?
  • Un ambient afectuós i amable
  • Un lloc d'inclusió.
  • Un lloc normalitzador.
  • Un lloc de persones, no de papers, avaluacions, etc.
  • Un lloc de compatir, de crear, de fer amistats.
  • Un lloc de recerca, de descobriment, d'il·lusió.
  • Un lloc per jugar amb els altres, per explorar, per moure's, per construir, per crear...
  • Un lloc amb elements naturals, llocs "misteriosos" on les criatures es puguin amagar, sentir-se soles o acompanyades. "Un pati per passar-s'ho bé, un pati per créixer".

" Famílies d'avui"

Actualment, també és un temps on apareixen, a les famílies, dificultats, inseguretats, i temors en la criança dels infants.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada